Espinac
Hortalissa d’hivern. De fulla verda, allargada, llisa, arrissada, grossa o petita, segons la varietat.
Hortalissa d’hivern. De fulla verda, allargada, llisa, arrissada, grossa o petita, segons la varietat.
Fruit de mida i forma semblants a un ou. La pell és aspra i peluda, de color marró fosc. La polpa té un color verd intens que s’aclareix al centre, on es concentren petites llavors negres comestibles.
Fruit ovalat de 10 cm de llarg. Té una pell que pot ser groga o taronja, segons el grau de maduresa, i està coberta per unes petites puntes gruixudes i molt afilades, que es poden treure fàcilment quan el fruit és madur. A l’interior hi ha una polpa gelatinosa proveïda de llavors verdes com el cogombre.
Planta de tiges cilíndriques erectes, estriades i brancalloses. Fulles de color verd brillant, tallades amb els segments i lòbuls dentats, arrissades en certes varietats. Ofereix un sabor agradable, lleugerament picant.
Arrel tuberculosa molt gruixuda. Arriba als 10 quilograms, amb una forma molt semblant al carbassó. Del suc de l’arrel esmicolada i reposada en surt la tapioca.
Té una forma cilíndrica, composta per una successió de fulles sobreposades. L’endívia és de color groc blanquinós i té una mida aproximada de 8-9 cm de llarg i 2,5 cm de diàmetre.
Planta d’una aroma intensa i agradable, molt polimorfa, de 10 a 40 cm d’alçada, amb nombroses branques llenyoses, erectes, compactes i marronoses. Les fulles, de 3 a 8 mm, són lineals, oblongues, dentades, oposades i amb el pecíol o els seus marges capgirats i blanquinosos pel revés. Les flors són axil·lars i estan agrupades a l’extremitat de les branques.
Fruita rodona, ovalada o en forma de pera, segons la varietat de què es tracti. La seva pell madura pot adoptar una tonalitat verda o groga pàl·lida, o entre vermell fosc i morat. La polpa té un to variable, entre rosa pàl·lid i porpra. Pot no tenir quasi cap llavor o, al contrari, acollir-ne més de 1.600. La seva pell és comestible, però s’acostuma a menjar la fruita pelada.
Fruita de la mida d’un ou d’oca. Cal manipular-les amb molt de compte a causa dels grups de minúscules punxes que tenen a la pell. Depenent de la varietat, poden ser rodones o allargades i verdes, grogues o ataronjades per dins. Diminuts pèls les cobreixen exteriorment. La polpa és granulada, dolça i àcida a la vegada, sucosa i refrescant, amb una consistència gelatinosa esquitxada de petites llavors. Aroma semblant a la pera i al meló
Fruit de forma ovalada de 3 a 10 cm de diàmetre, de color groguenc quan madura. La pell de la guaiaba pot ser llisa o rugosa, depenent de la varietat, i té un color entre verd i groc, segons l’espècie i el grau de maduració. La polpa pot ser blanca o rosada, també depenent de la varietat. La textura d’aquesta és mantegosa i conté nombroses llavors.
Utilitzem les galetes per millorar els nostres serveis i oferir-te una bona experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu us.
Veure política de galetes Tanca pop-up