Hortalissa de llavor destinada especialment a assecar-se i consumir-se, generalment a l’hivern. Les llenties tenen diferents aspectes, segons la varietat. Les més comunes tenen forma de fava i un color blanc rosat. La mongeta seca és el nom que reben les llavors de la mongetera.
Llegum allargat, de color verd més o menys clar. La mongeta tendra és el nom del fruit immadur de la mongetera (també es pot anomenar bajoca).
Planta de tiges ertes, primes, ramificades, que pot arribar a una alçada d’1 m. Les fulles són senceres, isolades, lineals o lanceolades, lleugerament dentades i d’un bonic color verd. Les flors són petites, groguenques, disposades en panolles terminals.
Planta d’una aroma intensa i agradable, molt polimorfa, de 10 a 40 cm d’alçada, amb nombroses branques llenyoses, erectes, compactes i marronoses. Les fulles, de 3 a 8 mm, són lineals, oblongues, dentades, oposades i amb el pecíol o els seus marges capgirats i blanquinosos pel revés. Les flors són axil·lars i estan agrupades a l’extremitat de les branques.
Fruita rodona, ovalada o en forma de pera, segons la varietat de què es tracti. La seva pell madura pot adoptar una tonalitat verda o groga pàl·lida, o entre vermell fosc i morat. La polpa té un to variable, entre rosa pàl·lid i porpra. Pot no tenir quasi cap llavor o, al contrari, acollir-ne més de 1.600. La seva pell és comestible, però s’acostuma a menjar la fruita pelada.
Fruita de la mida d’un ou d’oca. Cal manipular-les amb molt de compte a causa dels grups de minúscules punxes que tenen a la pell. Depenent de la varietat, poden ser rodones o allargades i verdes, grogues o ataronjades per dins. Diminuts pèls les cobreixen exteriorment. La polpa és granulada, dolça i àcida a la vegada, sucosa i refrescant, amb una consistència gelatinosa esquitxada de petites llavors. Aroma semblant a la pera i al meló
L’herba de canonge té unes fulles brillants de color verd clar o obscur. Té un sabor insípid i pot créixer conreada o bé en estat salvatge.
Fruit de forma ovalada de 3 a 10 cm de diàmetre, de color groguenc quan madura. La pell de la guaiaba pot ser llisa o rugosa, depenent de la varietat, i té un color entre verd i groc, segons l’espècie i el grau de maduració. La polpa pot ser blanca o rosada, també depenent de la varietat. La textura d’aquesta és mantegosa i conté nombroses llavors.
Petits ramells amb el fruit rodó i molt petit, com si fos raïm en miniatura, de color blanc, vermell i negre. La polpa acull diminutes llavors que es noten en menjar-la.
Bolet de 5 a 10 cm d’alt, de barret de color bru, amb làmines decurrents (acabada amb una ala o cresta a la tija), gruixudes i de peu blanquinós. Creix sobre les soques o les arrels del panical (herba espinosa que s’assembla al card). És un bolet molt saborós.
Fruit de forma rodona i cònica. Té una pell vellutada i sensible, de color vermell, recoberta d’un pèl molt fi, quasi imperceptible. Al seu interior trobem unes llavors diminutes embolcallades per la seva mateixa polpa, que és molt sucosa.
Utilitzem les galetes per millorar els nostres serveis i oferir-te una bona experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu us.
Veure política de galetes Tanca pop-up