Tomàquet
(Lycopersicum esculentum)Fruit esfèric més o menys allargassat, segons la varietat, de colors verds i vermells. La polpa és roja i conté moltes llavors. El sabor és àcid o dolç, també depenent de la varietat.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Tomàquet
Castellà: Tomate
Anglès: Tomato
Categoria
Hortalissa
Família
Comercial: Hortalissa de fruit
Científica: Solanàcia
Varietats
Madur (Bretó, Canari, Cherry, Daniela, De Penjar, Muchamiel, Marmande, Pera, Raf, Rambo), Verd (Alborán, Magda, Dan-ronc, De Montserrat, Pintón)
Valor nutricional
22 calories per cada 100 grams
Grams que fan una ració
200-250 grams
Propietats/beneficis
Pel seu contingut en vitamines A, B1, B2, C, E i K, el tomàquet preserva l’organisme de malalties infeccioses i de l’escorbut. Així mateix, pel seu alt contingut en sals minerals (calci, fòsfor, ferro, sodi, potassi, magnesi, sofre, clor, coure, manganès, zinc, cobalt, fluor i iode) és refrescant i un revitalitzador de primer ordre.
Formes de preparació i consum
La manera més recomanable de menjar els tomàquets, si estan suficientment madurs, és crus amb la pell i les llavors, en amanides, ja que així ajuden a la digestió. També poden menjar-se cuits, al forn, en forma de puré i amb tota classe de guisats, perquè faciliten la digestió de fècules. Si es beu un got de suc de tomàquet acabat d’esprémer diverses vegades al dia, resulta un excel·lent diürètic i, barrejat amb suc d’api, és un bon reconstituent. Com que el tomàquet no conté gaire sodi, en poden menjar els diabètics. També es recomana el seu consum als obesos, artrítics i reumàtics, ja que té propietats alcalinitzants de l’organisme. Els tomàquets poden menjar-se a totes hores i constitueixen un bon element per a preparar un sopar lleuger.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Tomaquera
És probable que en un principi es trobés només a l’àrea de Perú-Equador. Des d’allà es va estendre cap al nord en temps precolombí fins a Mèxic, on va ser cultivat per primer cop. Els conquistadors espanyols van portar la planta a l’Europa meridional, on ja es consumia molt abans que l’utilitzessin els pobles dels Estats Units.Durant molt de temps es va considerar el tomàquet una planta verinosa i es cultivava únicament amb finalitats ornamentals sota els noms de
Els principals productors de tomàquet són la Xina, els Estats Units, Turquia, Egipte i Itàlia. A Espanya es cultiva a Múrcia, Almeria, Las Palmas, València, Alacant, Màlaga, Santa Cruz de Tenerife, Cadis, Barcelona, Granada.