Raïm
(Vitis vinifera)Els raïms es presenten en colors diferents, des del groc daurat fins al vermell violaci, i tenen una pell força resistent. La mida del gra és d’entre els 6 i els 25 mm. Dins de cada gra s’hi poden trobar d’entre dues i sis llavors. La polpa és verdosa, dolça, gelatinosa i tendra.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Raïm
Castellà: Uva
Anglès: Grape
Categoria
Fruita
Família
Comercial: Fruita petita
Científica: Vitàcia
Varietats
Raïms negres (Cardinal, Lavallee, Napoleó), Raïms verds (Aledo, Italià, Moscatell, Moscatell Itàlia, Rosaki)
Valor nutricional
81 calories per cada 100 grams
Grams que fan una ració
150-200 grams
Propietats/beneficis
Si està madur, el raïm és tolerat per la major part de les persones i ofereixen un elevat poder calòric. De totes les fruites, el raïm és la més rica en vitamines A i B. També contenen vitamina C, sucres, greixos, proteïnes, taní, manganès, clor, fòsfor, calci, magnesi, ferro, potassi, etc. A més, aquesta fruita és molt fàcil de digerir. El raïm remineralitza, refresca, descongestiona; estimula l’intestí, el fetge i els teixits; facilita les oxidacions cel·lulars i, gràcies a la vitamina C que posseeix, activa l’assimilació digestiva.
Formes de preparació i consum
El raïm es consumeix, sobretot, a la tardor. Aquesta fruita és molt convenient per als nens i ancians com a suplement alimentari, així com per als joves i adults que efectuen treballs pesats. Quan es vulgui menjar raïm, el primer que s’ha de fer és rentar-lo amb molt de compte amb aigua abundant per tal d’alliberar-lo de brutícies que pogués tenir així com de residus de sulfatat a què es sotmet la planta. Hi ha gent que mastega el gra de raïm només el suficient per empassar-se’n el suc, desaprofitant la resta. Això és un error perquè la pell conté taní, àcids lliures, materials minerals, ferments i cel·luloses molt útils per al funcionament intestinal. Les llavors són veritables concentrats de cep, sent valuós el seu contingut en oli, sals minerals i taní. Per un altre costat, s’ha comprovat científicament les excel·lents propietats del vi —obtingut a partir del raïm—, ja que quan es pren sense excés i en justa mesura posseeix propietats nutritives tonificants i, fins i tot, cardiovasculars. Una altra aplicació del raïm és l’elaboració de mosto o suc de raïm, que, a diferència del vi, manté totes les propietats naturals del raïm sense contenir gens d’alcohol. El raïm també es pot consumir en forma de pansa, que s’obté per dessecació dels fruits de certes varietats i són molt emprades en dolços i pastisseria.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Vinya
La vinya europea és realment d’origen indoeuropeu, ja que aquesta espècie és nadiua del sud de les muntanyes del Caucas, Mar Caspi i Àsia central. Dels pobles caucasians es va estendre el seu cultiu a Mesopotàmia, Pèrsia, Índia i tota la conca mediterrània, sobretot durant l’època romana. Els espanyols van portar la vinya a Amèrica, estenent-se per tot el continent de mans de les ordres religioses. Mai s’ha de menjar raïm picant grans solts directament del conjunt, perquè la resta s’assecaria abans. El millor és arrencar-los en grups sencers.
Avui dia, el raïm es troba cultivat pels 5 continents, sent els principals països productors Itàlia, França, Espanya (Alacant, Múrcia, València, Almeria, Badajoz, Màlaga, Sevilla, Huelva, Granada, Castelló), els Estats Units, Turquia, Argentina, Portugal, Iran, Sud-àfrica, Grècia i Xile.