Porro
(Allium porrum)Hortalissa de la mateixa família que l’all i la ceba, d’arrel bulbosa. Fa al voltant de 50 cm d’alçada i 3 o 4 cm de gruix. Les fulles, que van del blanc al verd fosc, i el bulb, blanc, tenen un sabor semblant al de la ceba, però molt més suau i delicat.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Porro
Castellà: Puerro
Anglès: Leek
Categoria
Hortalissa
Família
Comercial: Hortalissa de bulb
Científica: Liliàcia
Valor nutricional
42 calories per cada 100 grams
Grams que fan una ració
250 grams
Propietats/beneficis
A més de la riquesa en vitamina B i C, els porros tenen notables proporcions en sals minerals de ferro, magnesi, sofre, sílice, sodi, manganès, potassi, fòsfor i calci. Els porros tenen propietats laxants molt marcades.
Formes de preparació i consum
Els porros es presten a nombroses combinacions (entremesos, gratinats, en salsa, etc.). Bullits durant poc temps, el suficient perquè s’estovin, mantenen quasi totes les seves propietats. El consum de porros crus finament picats afegits a les amanides és també molt bo. En rentar els porros, és aconsellable treure diverses de les fulles externes i fer un tall al peu per assegurar la seva completa neteja.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Porro
El porro es va originar, probablement, a la regió mediterrània oriental del Pròxim Orient, on s’ha cultivat des de fa tres mil o quatre mil anys. Per a les hemorroides, es bull mig quilo de porros en 5 l d’aigua, incloses les fulles verdes. Amb aquesta cocció es pren diàriament un bany (el més calent possible) durant 8 dies, abans d’anar a dormir. A mesura que es nota millora es van espaiant els banys. El suc de porros, barrejat amb llet, s’utilitza com a loció per als vermells i grans de la cara. Barrejat amb molla de pa, serveix com a cataplasma per aplicar sobre forúnculs, als quals fa madurar ràpidament.
Es tracta d’un cultiu important a molts països, entre ells França, Gran Bretanya, Espanya (La Rioja, Badajoz, Barcelona, Biscaia, Guipúscoa, Toledo, Burgos, Navarra, Cadis, Àlaba), Bèlgica, Dinamarca i Holanda.