Poma

Traducció del nom

Català: Poma
Castellà: Manzana
Anglès: Apple

Categoria

Fruita

Família

Comercial: Fruita de llavor
Científica: Rosàcia

Varietats

Early Red One, Fuji, Golden (Golden Delicious, Golden Supreme), Granny Smith (Early Smith), Red Chief, Royal Gala (Mondial Gala), Reineta (Reineta gris del Canadà, Reineta blanca del Canadà), Verda donzella, Starkimson, Top Red Delicious

Valor nutricional

52 calories per cada 100 grams

Grams que fan una ració

150-200 grams (una peça mitjana)

Propietats/beneficis

La poma ha estat sempre una fruita molt apreciada. Així, es considera una de les fruites més completes des del punt de vista nutritiu. La poma conté gran quantitat de sals minerals com el potassi, sodi, calci, magnesi, etc., i les seves principals vitamines són: A, B i C. La poma activa la secreció de les glàndules salivals i gàstriques i això facilita la digestió. A més, el seu alt contingut en cel·lulosa estimula el funcionament dels intestins i, per tant, resulta molt beneficiosa en cas de restrenyiment, sobretot per la nit i sense pelar, un moment i manera de consumir-la que resulta molt beneficiós per combatre l’insomni. L’alt contingut en fòsfor d’aquesta fruita fortifica el sistema nerviós, estimula el treball cerebral i predisposa al somni tranquil. Una poma menjada en dejú cada matí és un excel·lent depuratiu i, després dels menjars és el millor dentifrici natural, però no per això hem de deixar de rentar-nos les dents després d’haver menjat. La poma es caracteritza pel seu alt contingut en pectina, que ajuda l’organisme a eliminar el colesterol de la sang. També ajuda a desfer-se dels metalls perillosos, com el mercuri i el plom, dipositats en el nostre organisme per la contaminació atmosfèrica de moltes ciutats.

Formes de preparació i consum

La poma es consumeix, principalment, com a fruita fresca, estant considera com una de les fruites més completes. Les pomes s’han de menjar quan estan ben madures, mastegant-les lentament. La major part de les vitamines de la poma, sobretot la C, es troben just a sota de la pell. Per això és recomanable menjar-la sense pelar, a condició que estigui ben neta. En fresc, a més de fruita de taula, també s’empra per elaborar macedònies o amanides, i a més presenten excel·lents qualitats per ser cuinades en forma de purés, salses, postres, pastissos, melmelades, compotes o rostides al forn. Tampoc ens podem oblidar de les begudes que s’obtenen a partir de la poma, com vins, sidres o licors. Pràcticament tot el món pot i ha de menjar-ne, ja que per la seva pobresa en sucre està permesa fins i tot als diabètics.

L’arbre on creix i les seves curiositats

Pomera

La poma es creu originària de l’Europa oriental, de les regions del Caucas i Àsia central. El seu cultiu es va estendré des de molt antic pel continent asiàtic, Europa i Àfrica. Els espanyols van portar aquest arbre a Amèrica, i avui dia es troba cultivat per les zones temprades de tot el món. La forma farmacèutica coneguda com pomada va tenir el seu origen en els ungüents cicatritzants preparats a base de pomes i oli. La pell de les pomes es pot utilitzar per afegir a les infusions. També, si es deixa assecar la pell al sol i després es col·loca dins una bossa de tela, pot servir per perfumar armaris i calaixos.

La poma es cultiva pràcticament a tot el món, però els principals països productors són Rússia, Xina, els Estats Units, Alemanya, França, Itàlia, Turquia, Iran i Argentina.