Pinya
(Ananas comosus)Fruita de pell llenyosa i molt aromàtica. La carn és groga amb un tronc llenyós a l’interior que no es consumeix. El sabor és molt dolç i lleugerament àcid.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Pinya
Castellà: Piña
Anglès: Pineapple
Categoria
Fruita
Família
Comercial: Fruita tropical/exòtica
Científica: Bromilàcia
Varietats
Pinya Baby (Abacaxi: Pernambucco, Perola, Sugar Loaf; Queen: Natal Queen, Ripley Queen, Smouth Cayenne, Z-Queen; Spanish: Red Spanish, Singapore Spanish), Pinya d’Índies (Smouth Cayenne)
Valor nutricional
53 calories per cada 100 grams
Grams que fan una ració
150-200 grams (dos talls)
Propietats/beneficis
La pinya conté nivells alts de sucres, vitamines C, B i A, calci, magnesi, iode, potassi i ferro. Es tracta d’una fruita molt refrescant que ajuda a estabilitzar l’estómac gràcies al seu contingut en bromelina, un enzim digestiu que té efectes similars als dels sucs gàstrics. A causa del seu escàs poder energètic, es recomana a les persones que necessiten perdre pes. A més a més, és diürètica, digestiva i desintoxicant.
Formes de preparació i consum
A la pinya, pel seu sabor exquisit, se la considera les postres ideals, ja que facilita la digestió dels altres aliments. Una tallada de pinya constitueix el millor aperitiu, sobretot quan l’estómac es troba fatigat o deteriorat. Però és un error menjar-la regada de ron, així com posar-hi sucre per sobre, ja que així es fan malbé les seves equilibrades qualitats naturals. La millor manera d’aprofitar la pinya és partint-la com si fos un meló. Si està madura es pot aprofitar, fins i tot, el cor, que conté gran quantitat de fibra. Si no és així, es por aprofitar el cor per fer suc en una liquadora.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Pi pinyer
És originària de Sud-amèrica; concretament, el seu origen se situa al sud-est de Brasil, Paraguai i nord d’Argentina, des d’on es va estendre per tot Sud-amèrica en temps precolombins, ja que el seu fruit era una peça important en la dieta de les poblacions indígenes.
El principal productor de pinyes és Tailàndia, seguida de lluny per Filipines, Brasil, Xina i Índia.