Pèsol

(Pisum sativum)

Bajoca verda amb 7 o 9 grans a l’interior. A més dels pèsols conreats per consumir-ne els grans (que són petits, tendres i dolços), hi ha una altra varietat anomenada pèsol caputxí o estirabecs, la qual té grans molt petits, però també una bajoca tendra i exquisida.

- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des

- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)

Traducció del nom

Català: Pèsol
Castellà: Guisante
Anglès: Pea

Categoria

Hortalissa

Família

Comercial: Hortalissa de fruit
Científica: Papilonàcia

Varietats

Carouby de Maussane, Caputxí o estirabec, Cash, Jumbo, Tirabeque

Valor nutricional

92 calories per cada 100 grams

Grams que fan una ració

200-250 grams

Propietats/beneficis

El pèsol conté un 55% de sals minerals àcides i vitamines A, B, C i E.

Formes de preparació i consum

Els pèsols tendres són molt nutritius, de fàcil digestió i admeten diverses maneres de preparació culinària: bullits amb altres verdures, a la francesa amb mantega, estofats o fregits i barrejats amb carns, peixos, ous, etc. En puré poden consumir-se en qualsevol dels menjars del dia. Si són fregits o estofats és millor fer-ho al migdia. Els pèsols tendres poden menjar-los fins i tot els nens a partir dels 4 anys.

L’arbre on creix i les seves curiositats

Pesolera

Aquesta hortalissa és originària del sud d’Europa i ha estat cultivada des d’abans de l’era cristiana. Els pèsols ja eren familiars per als grecs i romans, però no es van cultivar a Europa a gran escala fins a mitjans del segle XVII. Els primers colonitzadors els van portar a Amèrica.

Els principals productors són l’Índia, els Estats Units, Xina, França i Regne Unit. A Espanya es cultiva a Saragossa, La Rioja, Valladolid, Navarra, Múrcia, Alacant, Barcelona, Tarragona, Cadis, Castelló, Almeria.