Pastanaga
(Daucus carota)Arrel allargada, de forma cònica. El color d’aquesta hortalissa és el taronja.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Pastanaga
Castellà: Zanahoria
Anglès: Carrot
Categoria
Hortalissa
Família
Comercial: Hortalissa d’arrel
Científica: Umbel·lífera
Varietats
Ardenta Parade, Iva, Morada, Nantesa, Preda, Tipus Chantenay (Boltex), Tipus Flakkee (Karutan, Race Flamis)
Valor nutricional
42 calories per cada 100 grams
Grams que fan una ració
1 peça gran
Propietats/beneficis
Després del julivert, la pastanaga és el vegetal que conté més carotè. Aquest oli es converteix en vitamina A en transformar-se quan arriba al fetge. A la pastanaga també s’hi troben vitamines del grup B, beneficioses sobretot per al sistema nerviós, i vitamina C. A més, aquesta hortalissa té diverses sals minerals: ferro, calci, magnesi, manganès i iode, substàncies necessàries per a l’organisme a qualsevol edat, sobretot a la infantesa.
Formes de preparació i consum
És recomanable menjar diàriament petites quantitats de pastanaga crua ratllada, en amanides o amb suc de llimona. També es poden menjar cuites, senceres o en puré, però tenen menys vitamines.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Pastanaga
La pastanaga es cultiva des de fa més de dos mil anys. Era coneguda dels grecs i romans i va arribar a Europa al principi de l’era cristiana. Aquesta hortalissa era molt apreciada a Anglaterra en temps de la reina Isabel i va ser portada a Virgínia el 1609 i a Nova Anglaterra el 1629. Els indis la van estendre per la resta del territori americà.
El principal productor és la Xina, seguida de lluny dels Estats Units i Rússia. A Espanya es cultiva a Segòvia, Toledo, Córdoba, València, Alacant, Santa Cruz de Tenerife, Àlaba, Barcelona, Madrid.