Mango
(Mangifera indica)Fruit en forma de ronyó i un pes que oscil·la entre els 200 grams fins als 2 quilograms. La pell és groga amb taques de color verd morat i vermellós i té una textura llenyosa. Quan madura, el mango emana un perfum excitant. El pinyol interior té mides diferents, segons la varietat. La polpa és groguenca, sucosa, suau i refrescant.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Mango
Castellà: Mango
Anglès: Mangos
Categoria
Fruita
Família
Comercial: Fruita tropical/exòtica
Científica: Anacardiàcia
Valor nutricional
56 calories per cada 100 grams
Grams que fan una ració
1/2 unitat – 1 unitat
Propietats/beneficis
El mango posseeix un alt contingut en vitamines A i C. A més a més, conté calci i ferro. També té fibres, motiu pel qual resulta ser diürètic i laxant. Així mateix, és ideal per a l’aparell respiratori i les afeccions de boca i dents.
Formes de preparació i consum
El mango es consumeix, principalment, com a fruita fresca i està considerat una de les millors fruites del món. Això no obstant, si es mengen en excés, poden causar alteracions gàstriques, sobretot si estan verds o si es pren alguna beguda alcohòlica després de consumir-los. També s’utilitzen en entremesos, macedònies, dolços, gelats i batuts.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Mango
L’origen del mango es creu localitzat al nord de l’Índia o a Malàisia, però és difícil de concretar, ja que es porta cultivant des de fa més de quatre mil anys per tot el sud-est asiàtic i la península Malacca.
Els espanyols i portuguesos van estendre el cultiu de mango des de l’Àsia a les seves colònies d’Àfrica i Amèrica i, actualment, és un fruit molt comú per totes les zones tropicals, havent-se estès en els últims anys el seu cultiu als Estats Units (Florida i Hawaii), Austràlia, Israel, Espanya (Canàries i Andalusia) i Portugal (Madeira). Els principals països productors són l’Índia, Mèxic, Brasil, Paquistan, Tailàndia, Xina, Indonèsia i Filipines.