Magrana
(Punica granatum)Fruit rodó, de la mida d’una poma i proveït d’una pell gruixuda i forta d’uns 5 mm de gruix, que va del torrat al vermellós. El calze pansit és el que li dóna forma de ceba. Les llavors blanques, de sabor agredolç, es mengen amb la polpa vermella que les embolcalla.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Magrana
Castellà: Granada
Anglès: Pomegranate
Categoria
Fruita
Família
Comercial: Fruites altres
Científica: Mirtàcia
Valor nutricional
32 calories per cada 100 grams
Grams que fan una ració
1 unitat
Propietats/beneficis
La magrana és un fruit ric en sucres i sals de fòsfor, calci i ferro, vitamines (A, B i C) i tanins. Aquest fruit té propietats astringents i antiinflamatòries. És ideal per a persones amb anèmia, arteriosclerosis, hipertensió i problemes estomacals. Menjar els grans d’aquesta fruita en dejú provoca un efecte purgant. Tanmateix, la pell cuita s’utilitza per tractar la diarrea, gràcies a la gran quantitat de taní que conté. El suc de la magrana és recomanable per a persones amb hemorroides, inflamacions de gola, còlics i febre.
Formes de preparació i consum
La magrana pot consumir-se al natural o en amanides de diverses fruites. La principal aplicació és el consum en fresc, prenent-se els grans secs amb sucre. A partir del suc de magrana s’obté la popular “granadina”, que és molt refrescant, i el xarop de magrana, que es ven per preparar refrescos, gelats o còctels.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Magraner
La magrana és originària de l’Orient Pròxim (Grècia, Palestina, Iran, Afganistan i Paquistan).
Actualment, la magrana es cultiva a Turquia, Afganistan, Espanya, Itàlia i Aràbia.