Llimona

Traducció del nom

Català: Llimona
Castellà: Limón
Anglès: Lemon

Categoria

Fruita

Família

Comercial: Cítric
Científica: Rutàcia

Varietats

Eureka, Lisbon, Primafiori, Verna

Valor nutricional

39 calories per cada 100 grams

Grams que fan una ració

150-200 grams

Propietats/beneficis

La llimona conté un 20% de sals àcides i un 80% d’alcalines. A més a més, és una extraordinària font de vitamines, sobretot la C, que es troba especialment a la seva polpa. Aquesta fruita augmenta la secreció de sucs gàstrics, crema una gran quantitat de greixos, destrueix els residus i adipositats, oxida les pedres i la sorreta, ajuda a eliminar les toxines de la sang i és un molt bon cicatritzant i coagulant. Així mateix, és un excel·lent refresc per a les persones que tenen artritis, arteriosclerosis, reumatisme, obesitat i malalties infeccioses. També s’utilitza com a dentifrici i per fer gàrgares. A més, suavitza la pell i tonifica el cuir cabellut. La llimona és un dels fruits que més aplicacions medicinals té, utilitzant-se en casos d’infeccions de coll, picades d’insectes i malalties com l’arteriosclerosi, hipercolesterolèmia i artritis.

Formes de preparació i consum

Les llimones no se solen menjar en fresc per la seva excessiva acidesa, encara que hi ha persones que la consumeixen com una fruita qualsevol, sent el seu suc el que s’utilitza com a condiment en milers de plats i en l’elaboració de begudes, refrescos i batuts. També la seva pell té múltiples aplicacions en la cuina, sobretot en la pastisseria i rebosteria. La llimona es pot consumir a totes hores, excepte aquelles persones malaltes de l’aparell digestiu. La llimonada, preparada a base d’una llimona, 125 grams de sucre (o una cullerada de mel) i aigua és una excel·lent beguda refrescant, al mateix temps que aporta una gran quantitat de vitamines.

L’arbre on creix i les seves curiositats

Llimoner

Es creu que el llimoner es va originar al sud d’Àsia (Índia i Paquistan). Els àrabs el van portar a Espanya i d’allà es va estendre per tot el Mediterrani durant l’Edat Mitjana, passant pel Nou Món de la mà de Colon. Es creu que el llimoner es va originar al sud d’Àsia (Índia i Paquistan). Els àrabs el van portar a Espanya i d’allà es va estendre per tot el Mediterrani durant l’Edat Mitjana, passant pel Nou Món de la mà de Colon.

Avui dia, és el cítric més cultivat, trobant-se plantacions pels cinc continents. Els principals productors són els Estats Units, Itàlia, Espanya (Múrcia, Alacant, Màlaga, Almeria, Sevilla, València), Argentina, Mèxic i l’Índia. Avui dia, és el cítric més cultivat, trobant-se plantacions pels cinc continents. Els principals productors són els Estats Units, Itàlia, Espanya (Múrcia, Alacant, Màlaga, Almeria, Sevilla, València), Argentina, Mèxic i l’Índia.