Llima
(Citrus aurantiifolia)Cítric semblant a la llimona, de sabor lleugerament àcid. Es tracta d’un fruit de mida mitjana, de forma ovalada i de color verd groguenc que passa a groc intens quan es malmet. La polpa és groguenca, dividida en grills amb pinyols; i més sucosa, perfumada i suau que la de la llimona. Així mateix, el seu contingut en suc és quasi el doble que el de la llimona.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Llima
Castellà: Lima
Anglès: Lime; Sweetlime
Categoria
Fruita
Família
Comercial: Fruita tropical/exòtica
Científica: Rutàcia
Varietats
Calamadí o de Mesc, Dolça, Kaffir o Sambal, Persa o de Tahití
Valor nutricional
30 calories per cada 100 grams
Grams que fan una ració
150 – 200 grams
Propietats/beneficis
La llima té un alt contingut en vitamina C i carotè, motiu pel qual és antioxidant i, a més, una bona aliada per a la prevenció del càncer. També ajuda a prevenir i curar problemes de circulació sanguínia, refredats, molèsties de gola i mal de genives.
Formes de preparació i consum
La llima es consumeix crua i també confitada. S’utilitzen amb les mateixes finalitats que les llimones, ja que el seu suc és molt aromàtic, encara que també més insípid. D’altra banda, tenen un escàs consum en fresc, emprant-se més en l’elaboració d’olis aromatitzants per a la pell i en l’elaboració de begudes refrescants.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Llimoner dolç
La llima és originària de la península Malacca al sud-oest asiàtic, encara que actualment es cultiva a totes les zones baixes tropicals d’ambdós hemisferis.
Les plantacions més importants de llimes es troben als Estats Units (Florida), Mèxic, les Índies occidentals i Austràia. Els principals països productors són Mèxic, els Estats Units, Brasil, Egipte i l’Índia.