Kiwano
(Cucumis metuliferus)Fruit ovalat de 10 cm de llarg. Té una pell que pot ser groga o taronja, segons el grau de maduresa, i està coberta per unes petites puntes gruixudes i molt afilades, que es poden treure fàcilment quan el fruit és madur. A l’interior hi ha una polpa gelatinosa proveïda de llavors verdes com el cogombre.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Kiwano
Castellà: Kiwano
Anglès: KIWANO
Categoria
Fruita
Família
Comercial: Fruita tropical/exòtica
Científica: Cucurbitàcia
Valor nutricional
22 calories per cada 100 grams
Grams que fan una ració
150 grams
Propietats/beneficis
El kiwano té minerals com el potassi i, per tant, ajuda l’aparell digestiu. També conté vitamina C, glucosa, àcid cítric, calci, magnesi i sodi. Així mateix, té un lleuger efecte laxant. Són fruits molt refrescants i que, si no es malmeten, poden estar en bones condicions fins a 6 mesos.
Formes de preparació i consum
Els kiwano es consumeix principalment al natural, emprant-se tant com a fruita o com a verdura d’amanides, encara que també es pot utilitzar per elaborar begudes dolces i pastissos. El normal és prendre’l com un fruit exòtic més, és a dir, tallant-lo i menjar-lo amb cullereta.
L’arbre on creix i les seves curiositats
El kiwano creix de forma silvestre, encara que no abundant, al sud del continent africà (Botswana, Namíbia, Zimbabwe i Nigèria). El seu cultiu s’ha estès de forma local a Austràlia, Nova Zelanda, Àfrica tropical i algunes zones d’Europa i els Estats Units. Les primeres plantacions comercials es van instal·lar a Nova Zelanda, on va ser batejat amb el nom de kiwano, sent aquest país el major productor a escala mundial.