Julivert
(Petroselinum hortense)Planta de tiges cilíndriques erectes, estriades i brancalloses. Fulles de color verd brillant, tallades amb els segments i lòbuls dentats, arrissades en certes varietats. Ofereix un sabor agradable, lleugerament picant.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Julivert
Castellà: Perejil
Anglès: Parstey
Categoria
Bolet o Herba aromàtica
Família
Comercial: Herba aromàtica
Científica: Umbel·lífera
Varietats
Julivert comú, Julivert Rino
Valor nutricional
55 calories per cada 100 grams
Propietats/beneficis
El julivert és una bona font de vitamines A i C, riboflavina, niacina, calci, ferro, fòsfor i potassi. El julivert, pres en petites dosis, estimula la gana i la digestió.
Formes de preparació i consum
Normalment s’utilitza fresc i trinxat en «bouquet garni», afegit a les sopes i guisats de carn o peix. Des de sempre, el julivert no s’acostuma a vendre, sinó que s’obsequia als clients.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Julivert
El julivert procedeix de les costes rocoses de la regió mediterrània, però es troba de manera subespontània a totes les regions humides i fresques. Per treure’s el gust d’all de la boca va bé mastegar julivert.
Els principals productors de julivert són Holanda, Itàlia, França, Israel, etc.