Figa

(Ficus carica)

Fruita rodona, ovalada o en forma de pera, segons la varietat de què es tracti. La seva pell madura pot adoptar una tonalitat verda o groga pàl·lida, o entre vermell fosc i morat. La polpa té un to variable, entre rosa pàl·lid i porpra. Pot no tenir quasi cap llavor o, al contrari, acollir-ne més de 1.600. La seva pell és comestible, però s’acostuma a menjar la fruita pelada.

- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des

- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)

Traducció del nom

Català: Figa
Castellà: Higo
Anglès: Fig

Categoria

Fruita

Família

Comercial: Fruites altres
Científica: Moràcia

Varietats

Figa d’Esmirna, Coll de Dama, Figa flor

Valor nutricional

80 calories per cada 100 grams

Grams que fan una ració

2-3 peces

Propietats/beneficis

Les figues contenen calci, fòsfor, ferro i vitamines A, B1, B2 i C. També tenen propietats laxants i diürètiques i un agent anticancerígen. Les figues seques s’utilitzen com a remei contra el restrenyiment. Així mateix, per la seva quantitat de pectina, són una fibra que afavoreix la disminució del colesterol.

Formes de preparació i consum

La figa es consumeix indistintament fresca o seca, conservant en ambdós casos la seva extraordinària dolçor. Les figues seques s’utilitzen en rebosteria per elaborar pans (el “panfigol”), pastes i altres dolços. També serveixen per elaborar gelats, confitures, melmelades o macedònies.

L’arbre on creix i les seves curiositats

Figuera

L’origen de la figuera és difícil de determinar, ja que és un fruit que es cultiva des de molt antic —existeix la tradició que va ser el primer arbre cultivat per l’home. Alguns autors afirmen que procedeix de l’Àsia occidental i altres situen el seu origen a Aràbia. Sigui com sigui, la figuera és, junt amb l’olivera, l’arbre fruiter més típic de la conca mediterrània. Les figues no s’han de rentar directament amb aigua (la seva pell s’enxopa molt ràpidament), sinó que s’ha de fer amb un drap lleugerament humit. El làtex que sorgeix de la fractura de les seves parts aèries és irritant i capaç de fermentar la llet.

Els principals productors de figues són els països de la conca mediterrània, encara que també s’ha estès el seu cultiu pels Estats Units, Austràlia, Sud-amèrica i tot Àsia.