Farigola
(Thymus vulgaris)Planta d’una aroma intensa i agradable, molt polimorfa, de 10 a 40 cm d’alçada, amb nombroses branques llenyoses, erectes, compactes i marronoses. Les fulles, de 3 a 8 mm, són lineals, oblongues, dentades, oposades i amb el pecíol o els seus marges capgirats i blanquinosos pel revés. Les flors són axil·lars i estan agrupades a l’extremitat de les branques.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Farigola
Castellà: Tomillo
Anglès: Thyme
Categoria
Bolet o Herba aromàtica
Família
Comercial: Herba aromàtica
Científica: Labiada
Valor nutricional
25 calories per cada 100 grams
Propietats/beneficis
La farigola és rica en vitamines A i C.
Formes de preparació i consum
La farigola s’usa com a condiment per a molts plats: dóna gust a l’escudella, a l’aviram, a les salses i a la caça. S’utilitza també amb peix i amb fruites.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Farigola
La farigola és originària de la regió mediterrània, on és molt comuna com a planta silvestre. Aquesta herba va ser utilitzada pels grecs com a encens en els seus temples. Una llegenda explica que la farigola va néixer de la llàgrima de la bella Helena, a qui els déus van convertir en planta.