Estragó
(Artemisia dracunculus)Planta de tiges ertes, primes, ramificades, que pot arribar a una alçada d’1 m. Les fulles són senceres, isolades, lineals o lanceolades, lleugerament dentades i d’un bonic color verd. Les flors són petites, groguenques, disposades en panolles terminals.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Estragó
Castellà: Estragón o Dragoncillo
Anglès: Tarragon
Categoria
Bolet o Herba aromàtica
Família
Comercial: Herba aromàtica
Científica: Compositàcia
Propietats/beneficis
L’estragó és aperitiu, digestiu i carminatiu, fet pel qual elimina els gasos intestinals i estimula la gana.
Formes de preparació i consum
Les fulles d’estragó són un dels principals ingredients de les salses holandeses. També són excel·lents si es mengen cuites o crues, amb pollastre, peix, amanida, sopa de tomàquet i diverses menes de carn i hortalisses. Així mateix, s’utilitzen en la preparació del vinagre d’estragó i també en diversos estofats, herbes fines, escabetxos i plats d’ous. Això no obstant, una quantitat excessiva d’estragó sec pot donar un gust una mica amargant. L’estragó també s’empra molt en la cuina francesa, especialment amb pollastres i ous. És el condiment essencial per a la salsa bernesa.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Estragó
A l’antiguitat, s’utilitzava l’estragó com a remei per combatre la pesta.