Espàrrec
(Asparagus officinalis)Hortalissa de tiges joves que es comercialitzen verdes, blanques o morades. És molt tendre i apreciada.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Espàrrec
Castellà: Espárrago
Anglès: Asparagus
Categoria
Hortalissa
Família
Comercial: Hortalissa de tija
Científica: Liliàcia
Varietats
Argenteuil, Darbonne, De marge
Valor nutricional
26 calories per cada 100 grams
Grams que fan una ració
200-250 grams
Propietats/beneficis
Els espàrrecs aporten vitamines A, C, B1, B2 i K. El seu fòsfor, que es transforma en àcid fosfòric en arribar a l’organisme, explica la seva acció estimulant del sistema nerviós. L’espàrrec és una de les verdures més riques en rutina, una substància antihemorràgica.
Formes de preparació i consum
Els espàrrecs són un aliment perfecte per a les dietes d’aprimament pel seu escàs valor calòric. En comprar els espàrrecs, s’han d’escollir els que estiguin frescos, nets i rígids. Es renten bé, es pelen a partir de la punta, raspant les parts llenyoses, però sense tirar-les, ja que són les més riques en vitamines i en sabor. Es couen juntament amb els espàrrecs, lentament, durant 30 minuts fins que estiguin tous, i se salen una mica abans d’acabar la cocció. Un cop cuits, es deixen escórrer i se serveixen. El caldo de bullir espàrrecs serveix per fer sopes.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Esparreguera
L’espàrrec és originari de l’Àsia on, en un principi, creixia com a planta silvestre. Se sap que els egipcis ja en cultivaven el 6500 abans de Crist. Després es va estendre a Grècia i Itàlia i els romans la van introduir a Espanya.
Els principals productors d’espàrrec són la Xina, seguida de lluny del Perú, els Estats Units i Japó. A Espanya es cultiva a Navarra, Càceres, La Rioja, Córdoba, Sevilla, Toledo, Saragossa, Madrid, Granada.