Bleda
(Beta vulgaris)Hortalissa amb unes fulles grosses, lluents, ondulades i de color verd amb nervadures molt marcades i tija blanca.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Bleda
Castellà: Acelga
Anglès: Swiss chard
Categoria
Hortalissa
Família
Comercial: Hortalissa de fulla
Científica: Quenopodiàcia
Varietats
Bleda verda, Groga de Lyon
Valor nutricional
33 calories per cada 100 grams
Grams que fan una ració
250 grams
Propietats/beneficis
La bleda és rica en ferro i vitamina A, així regularitza les funcions de l’estómac i de l’intestí gros, combat el restrenyiment i les hemorroides, i té efectes curatius en les inflamacions interiors i exteriors i en les malalties de la pell. També és rica en fibra i sals minerals i s’utilitza molt en règims d’aprimament.
Formes de preparació i consum
Simplement bullides o cuites al vapor, soles o amb patates, i amanides amb un bon oli d’oliva, les bledes són un plat sa, excel·lent en tots els sentits i econòmic. També poden ofegar-se, un cop cuites, amb ceba, all i julivert, tot ben picat, afegint una salsa espessa de tomàquet i deixant el conjunt una mica al foc.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Bleda
La bleda és originària de les zones costeres d’Europa. Els àrabs van ser els qui van iniciar el seu cultiu sobre el 600 abans de Crist.
A Espanya, les principals zones de producció són Múrcia, Barcelona, Màlaga, València, Madrid, Cadis, Saragossa.