Avellana
(Corylus avellana)Fruit de núcula arrodonida, de color torrat.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Avellana
Castellà: Avellana
Anglès: Hazelnut
Categoria
Fruita
Família
Comercial: Fruit sec
Científica: Corilàcia
Varietats
Grifoll, Morell, Negreta
Valor nutricional
656 calories per cada 100 grams
Grams que fan una ració
25 grams (sense closca)
Propietats/beneficis
L’avellana és un gran aliment de formació de teixits gràcies a que conté albúmines. També aporta energia a causa del sucre que té. Així mateix, el seu alt contingut en greixos fa que sigui un fruit generador de calor. Aquest fruit té un elevat nivell de proteïnes, greixos i sals minerals (calci, potassi, fòsfor i ferro) i vitamines A i C. És indicat de consumir en l’adolescència, el creixement, l’embaràs i la vellesa.
Formes de preparació i consum
Les avellanes es mengen fresques, seques, torrades, fregides, sense closca o confitades de diferents maneres. En diverses localitats es fan torrons amb les avellanes. És un costum habitual de la zona mediterrània prendre aquest producte com a aperitiu o entrant de menjars. A Alemanya, és tradició menjar les avellanes amb les amanides i, aromatitzades amb vinagre i fulles de llorer, serveixen per fer salsa.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Avellaner
Es creu que l’avellana és originària de l’Àsia Menor, de les vores del Mar Negre i Grècia. De fet, van ser els grecs els qui van estendre el seu cultiu per tot Europa, Nord-amèrica i Àsia Occidental.
Els principals països productors són Turquia, Itàlia, Estats Units, Espanya (Tarragona, Castelló, Barcelona, Girona, Àlaba, Astúries) i els Estats Units.