Api

Traducció del nom

Català: Api
Castellà: Apio
Anglès: Celery

Categoria

Hortalissa

Família

Comercial: Hortalissa de fulla
Científica: Umbel·lífera

Varietats

Lapage, Golden Spartan, Verd de Pasqua

Valor nutricional

20 calories per cada 100 grams

Grams que fan una ració

250 grams

Propietats/beneficis

L’api, menjat cru, afavoreix la secreció dels sucs salivals i gàstrics, facilitant així la digestió. Per la seva riquesa en calci, aquesta hortalissa és beneficiosa per als ossos i les dents, així com per a la formació de la sang i per eliminar àcid úric. L’api també és un dels millors tònics. Després de la ceba, és l’hortalissa que millor remineralitza l’organisme. Diürètic i oxidant, és un gran tònic del cervell i dels nervis. A més a més, posseeix propietats estimulants, fa baixar la febre i allibera els intestins dels gasos perjudicials per a la salut. També se li atribueixen propietats afrodisíaques. El suc de l’api és molt ric en vitamines, especialment B, C i E. També conté sodi, potassi, clor i altres sals minerals, fet pel qual resulta una beguda antiàcida ideal i és un dels còctels per aprimar més apreciats als Estats Units. Per la seva pobresa en hidrats de carboni és recomanable per als diabètics i per la seva riquesa en vitamines i fòsfor és recomanable també per als reumàtics i artrítics.

Formes de preparació i consum

L’api es pot menjar cru a condició de mastegar-lo amb molt de compte. L’api cuit és més digestiu, ja que la cocció estova les seves fibres de cel·lulosa i les fa més assimilables, però perd les seves vitamines, que són solubles en aigua.

L’arbre on creix i les seves curiositats

Api

L’api és originari de l’Europa temprada, des d’Anglaterra fins a l’Àsia Menor. De l’api s’extreu una sal que reemplaça la sal de cuina (clorur sòdic) i que s’utilitza per condimentar estofats i altres guisats.

A Espanya es cultiva a Múrcia, Barcelona, Alacant, Cadis, València, Tarragona, Sevilla, Màlaga.