Xicoira
(Cichorium intybus)Hortalissa molt semblant a l’escarola, de fulles violàcies i blanques o verdes i més o menys arrissades, depenent de la varietat.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Xicoira
Castellà: Achicoria
Anglès: Chicory
Categoria
Hortalissa
Família
Comercial: Hortalissa de fulla
Científica: Compositàcia
Varietats
Tipus escarola (Marly), Tipus Frisée (Carme, Frida, Italiana)
Valor nutricional
30 calories per cada 100 grams
Propietats/beneficis
La xicoira conté principalment vitamina A i C i un bon nombre de sals minerals, sobretot potassi, calci, sofre, fòsfor i clor. Les fulles i l’arrel de la xicoira són amargues, tòniques, refrescants, estomacals, depuratives, laxants, diürètiques i febrífugues.
Formes de preparació i consum
Tothom ha de consumir xicoira, ja que es considera una eficaç assegurança per a la salut. La millor manera d’aprofitar totes les propietats és menjant-la crua, en amanides. El seu consum proporciona un descens de la glucosa.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Xicoira
La xicoira es cultiva des de fa més de mil anys, però encara conserva l’aspecte de planta silvestre, ja que el cultiu l’ha modificat molt poc.