Papaia
(Carica papaya)Fruit de forma semblant a una pilota de rugbi amb pell de color verd fosc i que, quan madura, es torna groga. La polpa és sucosa i compacta, de textura similar a la del meló i de color groc ataronjat, amb una cavitat interior on es troben unes llavors negres i rodones.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Papaia
Castellà: Papaya
Anglès: Papaya; Pawaw
Categoria
Fruita
Família
Comercial: Fruita tropical/exòtica
Científica: Caricàcia
Valor nutricional
20 calories per cada 100 grams
Grams que fan una ració
150-200 grams
Propietats/beneficis
La papaia té un alt contingut en aigua i és rica en vitamines A, B i C. Aquesta fruita té la propietat de descompondre les proteïnes, fet que accelera el procés digestiu. La papaia és diürètica i actua favorablement sobre la regulació dels trastorns intestinals, especialment en l’alimentació infantil. El suc de papaia és un remei popular contra l’amigdalitis dels nens.
Formes de preparació i consum
La papaia es pot consumir de diverses maneres: com a fruita fresca, en amanides, tallada madura a rodanxes amb sucre i llimona; i també com a gelea al bullir-la amb aigua i sucre, estant verda i tallada a rodanxes sense pell. Les llavors que hi ha al centre d’aquesta fruita es poden treure fàcilment amb una cullera al moment de consumir-la. Un cop pelada i partida en trossos es pot intensificar el seu sabor posant-hi per sobre una mica de suc de llimona.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Papaier
La papaia és una espècie originària de l’Amèrica Central, probablement del Golf de Mèxic i de les Antilles.
El papaier és un dels fruiters més important dels tròpics, cultivant-se a tota Centre-amèrica, Nord-amèrica (Califòrnia i Florida), Àfrica del sud, Àsia (Xina, Japó, Índia, Indonèsia, Ceilan i Filipines) i en diverses illes d’Oceania (com Hawaii). A la zona mediterrània, el cultiu està poc estès (Espanya, Itàlia, Israel, etc.).