Nou
(Juglans regia)La nou és de color mel. El fruit està cobert per una clofolla molt dura que cal partir-la amb un trencanous.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Nou
Castellà: Nuez
Anglès: Nut
Categoria
Fruita
Família
Comercial: Fruit sec
Científica: Juglandàcia
Valor nutricional
660 calories per cada 100 grams
Grams que fan una ració
25 grams (sense closca)
Propietats/beneficis
La nou es composa de matèria greixosa i oli. També té substàncies nitrogenades o proteiques, nitrogen, anhídrid fosfòric, potassa i matèries minerals diverses.
Formes de preparació i consum
L’aplicació de la nou a la cuina és il·limitada, menjant-se soles com a aperitiu, acompanyant carns i peixos, formant part de postres de rebosteria tradicional, etc. També s’utilitzen aixafades per fer diverses salses.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Noguera
Sempre s’ha cregut que la noguera era una espècie procedent d’Europa sud-oriental, Xina i Àsia, i estesa pels romans per tot Europa. Els últims estudis, però, confirmen que és una espècie nadiua també d’Europa i que, així mateix, és originària del nord de la Península Ibèrica, on formava part amb certa freqüència dels boscos mixtos junt amb d’altres frondoses, però després de la dominació romana es va estendre per tota la Península. A Euskadi és tradicional, per Nadal, la intxaursalsa: 250 grams de nous pelades i triturades, 250 grams de sucre, un litre de llet i un pal de canyella. Es barreja tot i es fa a foc lent fins que prengui consistència.
Actualment, es troba a totes les regions de la mitjana latitud, des de Japó a la Península Ibèrica i de l’Himàlaia a la península Escandinava i les Illes Britàniques.