Meló
(Cucumis melo)Fruita de forma allargada com una pilota de rugbi o arrodonida, segons la varietat. La pell oscil·la de verda a groga amb diferents tonalitats, també depenent de la varietat. La polpa és compacta, dolça i molt sucosa. Al centre hi conté un gran nombre de llavors ataronjades que no es consumeixen.
ACTIVITATS PEDAGÒGIQUES
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Meló
Castellà: Melón
Anglès: Melon
Categoria
Fruita
Família
Comercial: Fruites altres
Científica: Cucurbitàcia
Varietats
Grocs (Arrodonits: Groc Or, Moncayo; Allargats: Groc Canari, Groc Donal), Petits (Tipus Gàlia: Gredos, Yuma; Tipus Cantalup), Verds (Tipus Rochet: Categoria, Futur, Primerenc Verd; Tipus Piel de Sapo: Bardino, Braco, Pinyonet), Ver tardà (Tipus Tendral: Tendral Negre)
Valor nutricional
31 calories per cada 100 grams
Grams que fan una ració
150 grams
Propietats/beneficis
Per la seva riquesa en vitamines A i B, així com la cel·lulosa que conté, el meló és un aliment laxant. És també un bon depuratiu i desintoxicant i un excel·lent mitjà per proveir d’aigua l’organisme. Així mateix, l’alt contingut en aigua afavoreix el bon funcionament dels ronyons. Aquesta fruita resulta ideal per fer passar la set gràcies, sobretot, al seu contingut en potassi, calci, fòsfor, magnesi, ferro, zinc i iode. El meló és un fruit amb propietats catalitzants, mineralitzadores, aperitives, laxants, refrescants i diürètiques, però no convé als diabètics.
Formes de preparació i consum
El meló és recomanable per a tot el món. Generalment, es consumeix cru, ja sigui com entremès o per postres. Pot consumir-se amanit amb sal, pebre, sucre, etc., i també en forma de compota, xarop, melmelada, en almívar o en el seu propi suc. El meló és una de les fruites que es recomana consumir en dejú o abans de menjar. Si es menja per postres, arriba a un alt nivell de fermentació perquè queda retingut a l’estómac. La millor manera de conservar melons a punt per menjar-los és deixant-los en un lloc fresc i ventilat, però no al frigorífic. Només es recomana tenir el meló a la nevera una o dues hores abans de servir-lo, ja que fred resulta molt refrescant; i més a l’estiu. Algunes varietats s’utilitzen com a primer plat, com per exemple el típic meló amb pernil.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Melonera
El lloc de procedència del meló és molt discutit, ja que alguns especialistes el situen a l’Àsia i altres a Àfrica. A les tombes dels faraons egipcis (que daten de 2400 anys abans de Crist) s’hi han trobat pintures de melons. Sigui on sigui, el cert és que el meló és un dels primers fruits que va cultivar l’home i que avui dia és una fruita cultivada en les seves nombroses formes o varietats per quasi totes les zones càlides del planeta. Hi ha tres trucs infal·libles per escollir un bon meló: a) Si la cua del meló es resisteix al torçar-la, el meló no està madur. Cal que es trenqui, per tant, per estar-ho. b) Les tallades de meló han d’estar dibuixades a la pell. c) Entre un meló d’aspecte impecable i de pell molt llisa i un meló amb pell reticular i granulada, s’ha d’escollir el segon.
Els principals països productors de meló són Itàlia, Japó, Egipte, Xina, els Estats Units, França, Mèxic i Espanya (Ciudad Real, Múrcia, Almeria, Toledo, Badajoz, València, Cadis, Córdoba, Huelva, Sevilla).