Guaiaba
(Psidium guajava)Fruit de forma ovalada de 3 a 10 cm de diàmetre, de color groguenc quan madura. La pell de la guaiaba pot ser llisa o rugosa, depenent de la varietat, i té un color entre verd i groc, segons l’espècie i el grau de maduració. La polpa pot ser blanca o rosada, també depenent de la varietat. La textura d’aquesta és mantegosa i conté nombroses llavors.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Guaiaba
Castellà: Guayaba
Anglès: Guava
Categoria
Fruita
Família
Comercial: Fruita tropical/exòtica
Científica: Mirtàcia
Valor nutricional
50 calories per cada 100 grams
Propietats/beneficis
La guaiaba és una de les fruites amb més contingut vitamínic, té fins a 16 vitamines diferents, però sobretot és rica en vitamina A i C. Així mateix, també té minerals com el calci, fòsfor, ferro; substàncies albuminoides i àcid tànic. Aquest fruit és recomanable per a les persones que tenen problemes com la hipertensió i el colesterol.
Formes de preparació i consum
Les guaiabes es consumeixen fresques i en sucs. També se’n poden fer gelats, pastissos i confitures. Per menjar-les com a postres, se’ls ha de treure les llavors.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Guaiaber
La guaiaba és originària del Brasil.
El cultiu de guaiaba es troba estès a les zones de clima tropical, sobretot el centre i sud d’Àmèrica. També és comú als Estats Units (Florida) i al sud d’Europa (costa mediterrània).