Cogombre

Traducció del nom

Català: Cogombre
Castellà: Pepino
Anglès: Cucumber

Categoria

Hortalissa

Família

Comercial: Hortalissa de fruit
Científica: Cucurbitàcia

Varietats

Cogombrets, Híbrid Bellando, Harmoni, Híbrid Marianna, Francès, Marketmore, Raider, Regal, Royal, Wisconsin

Valor nutricional

12 calories per cada 100 grams

Grams que fan una ració

200-250 grams

Propietats/beneficis

El cogombre és molt refrescant, calma la set instantàniament i provoca son. A més de contenir vitamina A, B1, B2, C i PP, presenta traços de vitamines B6 i E. Aquesta hortalissa també conté sofre, bo per a les ungles i els cabells i per a la bellesa de la pell. Per aquest motiu es fabriquen màscares i cosmètics a base de cogombres. En les malalties de coll, ronquera, angines, etc., el suc de cogombre endolcit amb sucre és un excel·lent remei.

Formes de preparació i consum

Per al seu consum, els cogombres es recol·lecten verds. Les característiques mínimes que han de reunir els cogombres són les següents: han de ser tendres i frescos, sencers, consistents, nets, sense humitat exterior anormal i sense olor estrany. El seu sabor tampoc ha de ser amarg o estrany. Aquesta hortalissa se sol menjar crua en amanides, encara que també s’utilitza en sopes, fregits o bullits i servits amb una salsa blanca. Els cogombres molt joves (cogombrets) es conserven en vinagre.

L’arbre on creix i les seves curiositats

Cogombrera

El cogombre, probablement, és originari de l’Índia i es cultiva des de fa quatre mil anys. Aquesta hortalissa va arribar a Europa el segle XVII i ara s’ha estès a tot el món.

A Espanya es cultiva a Almeria, Las Palmas, Màlaga, València, Múrcia, Granada, Barcelona, Cadis, Toledo, Castelló.