Borratja
(Borrago officinalis)Successió de tiges amples i gruixudes, a l’extrem de les quals hi trobem les fulles ovalades i plenes de pèls de color verd fosc. Els pèls són llargs, aspres i espinosos i cal eliminar-los per cuinar-la.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Borratja
Castellà: Borraja
Anglès: Borage
Categoria
Hortalissa
Família
Comercial: Hortalissa de fulla
Científica: Boraginàcia
Valor nutricional
17 calories per cada 100 grams
Propietats/beneficis
Té notables virtuts sudorífiques, laxants i diürètiques. També aporta vitamines A i C, a més de ferro i potassi.
Formes de preparació i consum
La borratja es consumeix quan és tendra, ja sigui en amanida o bullida. Les flors de la borratja també són bones per a les amanides, i les fulles i la tija per a les begudes refrescants, a les quals transmeten un gust semblant al del cogombre i donen a les begudes una sensació estimulant, a causa de les sals de potassi que contenen. Aquest producte s’utilitza fresc, ja que les propietats de les seves fulles no es conserven gaire temps. A Mallorca, amb les fulles de borratja acabades d’arrencar i ben rentades, es fan uns bunyols d’un sabor molt agradable.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Borratja
La borratja és una planta originària de l’Àsia i va ser introduïda a Espanya pels àrabs. El seu nom procedeix del llatí “burra”, que significa “pèl aspre” i que fa referència als pèls que en cobreixen les tiges i les grans fulles. Les flors de borratja eren emprades antigament com a infusió per les seves propietats calmants del mal de coll.