Taronja
(Citrus sinensis)Fruit esfèric de pell precisament taronja, sota la qual hi ha una altra pell de color blanc. La polpa és també de color taronja i es presenta dividia en grills que contenen suc i, sovint, alguna llavor.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Taronja
Castellà: Naranja
Anglès: Orange
Categoria
Fruita
Família
Comercial: Cítric
Científica: Rutàcia
Varietats
Lane Late, Navel, Navel Lane, Navel Late, Navelina, Salustiana, Sanguinelli, València
Valor nutricional
44 calories per cada 100 grams
Grams que fan una ració
150-200 grams
Propietats/beneficis
La taronja conté un 58% de sals minerals (potassi, calci i fòsfor), vitamines A, C, B1, B2, B6, PP. També conté bons nivells de pectina i oligoelements (ferro, coure, zinc, manganès i brom). Entre les nombroses propietats de les taronges, destacarem que és una fruita desintoxicant, diürètica, aperitiva, remineralitzant, tònicomuscular, antiinfecciosa, refrescant, digestiva, antihemorràgica, laxant, antisèptica intestinal, urinària, etc. Totes aquestes propietats fan que sigui una fruita recomanable en casos de malalties hepàtiques, restrenyiment, diabetis, urèmia, gota i esclerosis, ja que efectua una autèntica cura de desintoxicació i rentat intern.
Formes de preparació i consum
Les taronges es prenen un cop pelades com a fruita de taula, tallades i amb sucre com a postres, en forma de suc, melmelades, gelats, macedònies, còctels o pastissos. Els sucs de taronja són de fàcil digestió i rics en substàncies nutritives. Així mateix, tant la taronja sencera com el seu suc s’usen en les diverses cuines internacionals per acompanyar múltiples plats. Les melmelades, compotes i xarops de taronja són també molt nutritius. Encara que la cocció destrueixi totes les vitamines, part de les sals minerals i totes les proteïnes, se segueixen conservant els hidrats de carboni i els greixos.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Taronger
El taronger es creu originari de la regió compresa entre el sud-oest de la Xina i el nord-oest de l’Índia. Sota la cultura àrab, es va estendre per tot l’Orient. A Europa, els àrabs van portar el taronger amarg el segle X, encara que el dolç no es va començar a cultivar fins al segle XV-XVI. Els europeus van importar el taronger per les seves colònies d’Amèrica, Àfrica i Oceania.
Actualment, el taronger és un dels arbres fruiters més estesos per tot el món, sent els principals productors els Estats Units, Brasil, Espanya (València, Alacant, Castelló, Sevilla, Múrcia, Almeria, Màlaga, Huelva), Itàlia, Mèxic, Índia, Israel, Argentina i Xina.