Síndria
(Citrullus lanatus)Fruita grossa, esfèrica i aixafada dels extrems. La pell és llisa, molt gruixuda i dura i és de color verd que, depenent de la varietat, pot ser més o menys fosca. La polpa és vermella i té una textura porosa i molt sucosa, de sabor gairebé sempre molt dolç i conté abundants llavors de color negre, marró o blanc. Des de fa alguns anys, però, també es produeixen i comercialitzen varietats sense llavors.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Síndria
Castellà: Sandía
Anglès: Watermelon
Categoria
Fruita
Família
Comercial: Fruites altres
Científica: Cucurbitàcia
Varietats
Tipus barrada (Crimson Sweet: Eureka, Imperial, Paradise, Ruby, Tigre), Tipus verd fosc (Sugar Baby: Dolçor, Fabiola)
Valor nutricional
30 calories per cada 100 grams
Grams que fan una ració
150 grams
Propietats/beneficis
La síndria té molt poc valor nutricional, ja que pràcticament el 92% de la fruita és aigua, encara que té nivells baixos de sucre, sals minerals i vitamines. Es tracta d’una fruita altament diürètica i refrescant i és aconsellable per a persones que segueixin una dieta d’aprimament. Conté vitamines A, C, B1, B2 i PP i sals minerals de potassi, magnesi, sodi, ferro, fòsfor, sofre i clor. Les seves llavors, ben mastegades, tenen propietats antiprostàtiques per la seva riquesa en zinc.
Formes de preparació i consum
La síndria es consumeix principalment al natural com a fruita de postres sent, junt amb el meló, la reina de les fruites d’estiu. A causa del seu sabor refrescant, també s’utilitza per preparar amanides o plats freds, en els quals s’aprofita el seu peculiar aspecte com a material d’ornament culinari. En menor mesura, s’empren per preparar conserves, sucs, gelats o sorbets. La síndria és fàcil de digerir, però no és aconsellable menjar-la gelada o beure aigua després de consumir-la.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Sindriera
La síndria es creu originària de l’Àfrica tropical i subtropical, sent cultivada des de l’antiguitat a la ribera del Nil. D’aquí es va estendre per tota la conca mediterrània i l’Àsia, sent els europeus qui la van portar fins al continent americà. En alguns països de l’Àfrica, la síndria és el substitut ideal de l’aigua durant les temporades de sequera. Si es vol escollir una síndria madura, al donar-li cops amb els dits o la palma de la mà, la síndria ha de sonar a
Avui dia, la síndria és una de les fruites més esteses pel món, sent els principals països productors Turquia, Xina, Japó, Itàlia, Grècia i Espanya (Almeria, València, Sevilla, Córdoba, Huelva, Càceres, Toledo, Cadis, Balears, Granada).