Remolatxa
(Beta vulgaris)Arrel quasi esfèrica deformada i globosa, de color vermell. Del coll, que és més o menys estret, en surt un fullatge molt bonic. La carn, de color porpra carmesí, és molt brillant. Algunes varietats vénen marcades per una sèrie de bandes o cercles concèntrics, sabor dolç i suculent.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Remolatxa
Castellà: Remolacha
Anglès: Beetroot
Categoria
Hortalissa
Família
Comercial: Hortalissa d’arrel
Científica: Quenopodiàcia
Varietats
Akela, Sangria, Warrior
Valor nutricional
40 calories per cada 100 grams
Grams que fan una ració
150 grams (1 unitat)
Propietats/beneficis
La remolatxa és rica en sucre i sals minerals. També és rica en carotina. Aquesta hortalissa conté rubidi, element radioactiu que té una notable acció sobre la nutrició. El suc de remolatxa vermella és considerat per alguns autors com un aliment de primer ordre contra el càncer. També s’ha revelat que té efectes en el tractament de la leucèmia. La remolatxa és molt beneficiosa per a persones nervioses i anèmiques. Així mateix, és útil durant les epidèmies de grip.
Formes de preparació i consum
Encara que les remolatxes blanques també són comestibles, són les varietats vermelles les que es destinen al consum humà. Pel seu alt contingut en sucre, no és recomanable que en consumeixin els diabètics. La remolatxa sol utilitzar-se en amanides, bullida en aigua i pelada, menjada freda, o adobada en vinagre. És convenient coure l’arrel amb les fulles perquè no es perdi el seu color vermell a l’aigua. La cocció acostuma a durar unes dues hores, temps en què es redueix a l’olla de pressió. Per pelar-la més fàcilment es submergeix, estant calenta, en aigua freda. Es treu al cap de deu minuts i la pell es desprèn per sí sola.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Bleda-rave
La remolatxa és originària d’Itàlia; els romans la cultivaven i n’utilitzaven les fulles com a verdura. Durant el Renaixement es va introduir a França com a verdura.
Els principals productors de remolatxa són Anglaterra i França.