Magraneta
(Passiflora edulis)Fruit de mida aproximadament com la d’un ou, de color porpra quan madura. La polpa és gelatinosa i molt sucosa, amb nombroses llavors de color negre grisós de difícil extracció en consumir-la.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Magraneta
Castellà: Granadilla
Anglès: Passion fruit; Granadilla fruit
Categoria
Fruita
Família
Comercial: Fruita tropical/exòtica
Científica: Passifloràcia
Valor nutricional
80 calories per cada 100 grams
Grams que fan una ració
1 unitat
Propietats/beneficis
La magraneta destaca pel seu contingut en fibra, nivells molt alts de vitamina A i B2, a més de tenir nivells moderats de vitamina C. També conté fòsfor, ferro i calci. Aquesta fruita posseeix propietats calmants i sedants.
Formes de preparació i consum
A més de prendre’s en fresc, també és habitual consumir-la en suc. Amb la seva polpa es poden fer iogurts, sorbets, gelats i altres postres.
L’arbre on creix i les seves curiositats
La magraneta és originària de l’Amèrica tropical, estesa tant pels seus fruits com pel seu valor ornamental pels tròpics i subtròpics.
Les principals plantacions de magraneta són als Estats Units (Hawaii), Brasil, Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica i Santo Domingo.