Bitxo
(Capsicum frutescens)Pebrot molt fi i allargat, que té un sabor picant.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Bitxo
Castellà: Guindilla
Anglès: Pimento
Categoria
Hortalissa
Família
Comercial: Hortalissa de fruit
Científica: Solanàcia
Varietats
Bitxo llarg roig, Bitxo picant vermell llarg, Cayene Long Slim, Pical
Propietats/beneficis
El bitxo es caracteritza per les seves qualitats diürètiques i sudorífiques. Conté vitamina A, C, B, E i PP; així com ferro i manganès. Els productes curatius a base de bitxo s’utilitzen en aplicacions externes (extractes, tintures, ungüents, etc.), sobretot en cas de dolors reumàtics o ciàtica. Internament, el bitxo té una acció estomacal que afavoreix la secreció de sucs gàstrics
Formes de preparació i consum
El bitxo té un fort sabor picant i és molt apreciat en la gastronomia, sobretot en els pobles hispanoamericans, on l’anomenen “chile picón”. Allà es fa la salsa tabasco, amb un bitxo vermell molt picant. A l’Índia i a Java s’utilitza el bitxo per preparar la salsa curry.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Bitxo
El bitxo prové de les regions tropicals i subtropicals d’Amèrica, des d’on va ser introduït a Europa pels espanyols al segle XV. Per assecar el bitxo, se’l penja d’un fil (que es passa a través dels peduncles —la cua) i s’exposa al sol en parets orientades al sud.
Els principals països productors són Mèxic i els Estats Units.