Alfàbrega
(Ocimum basilicum)Planta herbàcia, de tiges erectes i amb ramificacions, que arriba a una alçada d’entre 30 i 50 cm. Les fulles, de 2 a 5 cm, són oposades, peciolades, amb forma d’ou, lanceolades i lleugerament dentades. Les flors són blanques o lleugerament porpres, disposades en espigues allargades. La seva part útil són les fulles i les flors.
- Gen
- Feb
- Mar
- Abr
- Mai
- Jun
- Jul
- Ago
- Set
- Oct
- Nov
- Des
- Cultiu a l'aire
- Cultiu forçat en hivernacle
- Conservació en càmeres frigorífiques
- Producte de varies procedències
- Producte de contraestació (de l’hemisferi sud)
Traducció del nom
Català: Alfàbrega
Castellà: Albahaca
Anglès: Basil
Categoria
Bolet o Herba aromàtica
Família
Comercial: Herba aromàtica
Científica: Labiada
Propietats/beneficis
Les substàncies actives de l’alfàbrega són eficaces contra els transtorns gàstrics crònics, els mals de la regió gàstrica i l’estrenyiment.
Formes de preparació i consum
En els afers culinaris, se sol posar l’alfàbrega amb el tomàquet, tant si aquest és cru com cuit, especialment en forma d’amanides i de sopes. També és apropiada en plats d’ous, en pizzes o d’altres plats italians. Al nord d’Itàlia, les fulles d’alfàbrega (aixafades o mòltes amb all tendre) formen la base de la salsa anomenada pesto.
L’arbre on creix i les seves curiositats
Alfàbrega
Probablement és originària de l’Índia i de l’Àfrica. A l’Índia es considera una herba sagrada i és consagrada als déus hindús Krixna i Vixnú per honrar així la vida i la mort. Durant molts anys, s’ha usat com a repel·lent de mosquits, als qui sembla que els desagrada l’olor que desprèn la planta.